Història

HISTÒRIA DE L'INSTITUT

INSTITUT JAUME VICENS VIVES - CRÒNICA DE CENT VUITANTA ANYS

L' Instituto Provincial Gerundense fou creat l’any 1841. Era un complex cultural on s’impartien les més diverses disciplines, que s’estenien a tots els nivells docents, llevat de l'universitari. Allí hi cabia l'escola de pàrvuls, la d'adults i la normal (no encara amb el sentit que després tindrà aquesta denominació); es donaven les més variades assignatures, tant de caràcter científic com humanístic. Hi havia, a més, les càtedres suplementàries de ball, de música i d'esgrima. EI 23 de setembre de l'esmentat any 1841, s'anunciava la inscripció prèvia i l'obertura del primer curs, l'acte inaugural del qual se celebraria el dia primer del mes de novembre.

La seu d'aquell primer Institut seria el desamortitzat convent de Caputxins, situat al capdamunt del carrer de la Força, edifici que el govern destinava a fins educatius i que en un futur albergaria successivament el Col·legi d'Humanitats, l'Institut de Segon Ensenyament, l' Instituto General y Técnico i l'Instituto de Enseñanza Media, fins l'any 1966. Posteriorment, en passar l'edifici a titularitat municipal, encara continuaria allotjant entitats de caràcter cultural. En la seva primera destinació, l'antic convent del carrer de la Força no només havia d'encabir l'Institut, sinó tots els centres educatius que fins aquell moment eren situats en diversos edificis escampats per la ciutat. Es pretenia reunir-los tots en un sol local per tal d'evitar la pèrdua d'esforços i el descontrol que originava la dispersió.

Aquell curs, començat amb molta solemnitat, un protocol rigorós i organitzat amb profusió de detalls, fou el primer -i també el darrer- d'aquell primer Institut de Girona. L’Institut, en el següent any acadèmic, deixaria pas a un centre més modest anomenat Colegio de Filosofía y Humanidades, que funcionaria sota el patrocini de la corporació municipal.

L'any 1845 es creen els anomenats Institutos de Segunda Enseñanza i, entre ells, el de Girona. A partir d’aleshores començaren les classes ja amb caràcter oficial i amb un total reconeixement. En aquella avinentesa és quan realment comença la història del nostre Institut, que ha complert ja cent vuitanta anys.

Des d’aquell any, són moltes les fites que es poden remarcar, com la formació d’una biblioteca força rellevant, la creació d’un observatori meteorològic i d’un gabinet d’història natural i de física i química, la matriculació de la primera noia que va cursar estudis aquí (Vicenta Janer, 1876) i, ja en el segle XX, la publicació de la revista Metastasi a partir de 1968 -i que se segueix editant-. En aquesta data, l’Institut ja s’havia traslladat des del carrer de la Força al barri de les Pedreres, a un edifici nou, obra de l’arquitecte Josep Claret. Poc després, el centre va passar a denominar-se Jaume Vicens Vives.

Els dos fets més destacats dels darrers anys, que permeten de singularitzar el nostre Institut i de mantenir una qualitat docent i una presència que ultrapassa els límits de les aules i es projecta en la societat, són l’impuls del Batxillerat Internacional -el primer curs va ser el 1998-99- i la creació de la Fundació Institut Jaume Vicens Vives. El futur ens espera.

Aquest text es basa, fonamentalment, en un article de l'Enric Mirambell i Belloc escrit per a la celebració del 150è aniversari de l'Institut i ha estat revisat per Francisco Alonso i Martínez, professor d’història de l’Institut.

Curs 2020-2021