JOB SHADOWING A SJULNÄSSKOLAN

Diumenge 19 d’octubre, després de dues hores de cotxe, dos vols (Barcelona-Estocolm i Estocolm-Luleå) i un parell d’hores d’autobús, arribo a Piteå. L’endemà a un quart de vuit del matí em recollirà en Roger, el professor responsable de l’Erasmus+ a Sjulnässkolan. Primeres sorpreses: encara que jo arribi molt puntual o uns minuts abans al punt de trobada, en Roger sempre ja m’està esperant, i a dins del cotxe no es treu ni la jaqueta ni els guants, i mira que a dins el cotxe no hi fa pas fred!).

Durant cinc dies tindré l’oportunitat de ser una més d’aquest institut on l’idioma principal és el suec i jo només sé dir: “Hej!”. Els primers dies soc l’ombra d’en Tony, un professor de matemàtiques i ciències que fa més de 30 anys que treballa en aquest institut i que cada dia és el primer d’arribar: a dos quarts de set del matí ja és a la sala de professors fent cafè per a tothom (per això em recull en Roger i no ell, gràcies nois!). També s’encarrega de fer els horaris i és el coordinador digital. A partir de dimecres, a part de seguir en Tony a tot arreu, també acompanyaré a altres professors, de matemàtiques, d’espanyol, de cuina, de fusteria, de tèxtil… Sempre porto la meva llibreta i un boli. Què apuntes?, em pregunten constantment. Tot. No em vull perdre cap detall. Tant les classes com les reunions són amb suec i em van traduint cosetes, però si feu l’exercici d’observar gent que parla amb un idioma que no entens, també podreu treure conclusions de l’entonació i el llenguatge no verbal.

Situem-nos: Sjulnässkolan (l’escola de Sjulnäss) inclou dues etapes educatives. Són dos edificis de costat que comparteixen pati, gimnàs, menjador i directora. A un edifici hi ha els alumnes de 5è, 6è i 1r d’ESO (ells en diuen 4th, 5h i 6th grade) i a l’altre edifici: 2n, 3r i 4t d’ESO (per ells, 7th, 8th i 9th grade). El meu job shadowing es centra en el segon edifici. En total són uns 300 alumnes: 160 a l’edifici “dels petits” i 140 al “dels grans”. I uns trenta-cinc professors. 

Nota: això no vol ser una comparativa entre el nostre sistema educatiu i el suec, perquè de Suècia només conec aquest centre concret. M’insisteixen molt que estan al nord de Suècia (a només dues hores en cotxe del cercle polar àrtic!) i que segurament un institut d’Estocolm és bastant diferent. 

1. A Piteå hi ha sis escoles. Sjulnässkolan és la que abarca més territori. Alguns alumnes fan una hora de bus o de taxi (pagat per l’ajuntament) per arribar a l’escola.
2. Alguns alumnes hi arriben conduint el seu cotxe! Es pot portar cotxe a partir dels 15 anys (en diuen EPA). Són cotxes normals però tenen la velocitat limitada a 40 km/h i porten un triangle vermell enganxat al vidre de darrere. Degut a la meteorologia, tenen més èxit els EPA que les motos. 
3. Les ràtios són molt més baixes. Els grups ordinaris són d’entre 16 i 24 alumnes, però el grup sencer fa poques assignatures (Tutoria, EF, Suec…). A Matemàtiques surten uns quants alumnes de cada grup (el nostre Supera). A Ciències, Música, Fusteria i Tèxtil, de tres grups en fan quatre… Em comenten que a Estocolm segur que tenen grups més nombrosos però que en cap cas arriben a 30 per classe.
4. Alguns professors, com en Tony, tenen la seva pròpia aula i són els alumnes els que es mouen. Això és molt pràctic per tenir sempre tot el material a l’abast i les aules m’han semblat molt més ben cuidades ja que el professor hi és moltes estones que no hi ha alumnes i pot decorar-ho, recollir-ho… i tenir-ho tot a punt per quan arriben els alumnes. 
5. Les classes comencen a les 8:20 i acaben, com a molt tard, a les 15:30h.
6. La majoria de professors arriben força abans que comencin les classes. A quarts de vuit ja n’hi ha deu a la sala de professors, fent el cafè o llegint el diari. 
7. A 2/4 de 4 se’n van tots cap a casa a sopar i després de sopar fan les activitats extraescolars. Abans d’anar a dormir, mengen alguna cosa petita com per exemple un iogurt. 
8. No totes les classes són de seixanta minuts: algunes són de quaranta, cinquanta…
9. Fan una pausa després de cada classe. Totes són de diferent durada, des de 5 minuts fins a 75. 
10. Cada grup classe fa classes i pauses de diferents durades per tal de no coincidir tots als passadissos i esponjar el menjador. 
11. Tot i tenir aquest horari tan irregular (cada dia és diferent i no hi ha timbre que indiqui que toca entrar o sortir) els alumnes no arriben tard.
12. La pausa d’abans d’anar a EF és de 15 minuts com a mínim, perquè tinguin temps de canviar-se. Després de la classe també tenen una pausa llarga per poder-se dutxar. 
13. A la pausa més llarga del dia és quan van a dinar. El dinar se serveix des de dos quarts d’onze fins a les dotze. Sempre hi ha una mica d’amanida (que alguns alumnes se salten) i una opció vegetariana i una de carnívora. En lloc de pa hi ha torradetes. No hi ha postres. Els dies que vaig veure plats més plens hi havia macarrons amb ketchup, pastís de patata amb carn picada o arròs amb llet i canyella. 
14. El dinar és gratuït pels alumnes.
15. El dinar és gratuït pels professors amb el compromís d’assegure’s barrejats (per claustre han pactat que poden asseure’s màxim quatre professors junts) i ajudar amb la gestió, si cal. Durant els cinc dies que vaig dinar-hi no vaig veure que cap professor hagués de fet cap toc d’atenció. Es fa una única fila, cadascú agafa un plat i se l’emplena amb el que vol. Després de menjar cadascú recull el seu plat i les taules queden netes. M’expliquen que alguns professors prefereixen portar-se la carmanyola i menjar a la sala de professors, pel soroll. Jo considero que no hi ha soroll. 
16. Els alumnes consideren que el dinar no és gaire bo.
17. Per beure es pot escollir aigua o llet. 
18. Ningú mira què mengen els alumnes ni tan sols si van a dinar.
19. A part dels professors que dinen a les mateixes taules, no hi ha ningú encarregat de la gestió del menjador més enllà de les cuineres que són a la cuina. 
20. Tot i fer una pausa després de cada classe, en ocasions fan una pausa al mig de la classe per fer un joc de moviment (pedra paper tisores corporal), sortir de l’aula cinc minuts, agafar el mòbil cinc minuts… Sempre tornen a entrar puntuals.
21. En tota la setmana no he vist cap alumne que hagués d’anar al lavabo o a beure aigua (hi van a les pauses). 
22. Els alumnes es mouen només amb el portàtil. Deixen la jaqueta i la motxilla a l’armariet, tancat amb un candau que es porten de casa.
23. Si fan les diferents hores d’una assignatura a la mateixa aula, deixen la llibreta a l’aula. Intueixo que les llibretes les donen a principi de curs perquè tots porten la mateixa.
24. A la llibreta de matemàtiques no hi ha teoria ni cap enunciat.
25. No porten estoig: agafen llapis i goma de l’aula. També hi ha una maquineta recollidora fixada i s’aixequen a fer punta al llapis. Acaben 4t d’ESO sense haver escrit amb bolígraf.
26. No fan servir agenda. Quasi mai els posen deures (com a molt algun de Llengua) i quan tenen examen els professors ho apunten a un calendari compartit amb alumnes i famílies.
27. Alguns alumnes i professors es canvien les sabates quan arriben i van amb mitjons i xancletes. Això va a més quan comença la temporada de neu. 
28. A algunes aules, les que estan als barracons, no s’hi pot entrar amb sabates (bé, els professors sí).
29. No hi ha professorat per vigilar els patis i les pauses dels alumnes de 2n a 4t d’ESO. 
30. Els alumnes poden escollir si surten al pati, si es queden als passadissos, si van a la zona del menjador. 
31. A la zona del menjador hi ha un futbolín (que no està operatiu), una taula de ping-pong i una pantalla amb Netflix on els alumnes s’autogestionen què volen mirar. També hi ha un bar on els alumnes poden comprar entrepans, gelats… Intenten que no hi hagi gaire sucre.
32. Si la responsable del bar ha de marxar un moment, els mateixos alumnes s’encarreguen d’atendre i de la caixa registradora! 
33. El pati no té tanques ni valles. Els alumnes a partir de 2n d’ESO poden marxar del recinte escolar per anar al supermercat o a on vulguin. Quan veuen la meva cara de sorpresa m’expliquen que és un poble tan petit que si un alumne fa campana segur que el troben o al supermercat o a la parada d’autobús. 
34. Les gorres (i caputxes) no estan prohibides i quasi tots els nois en porten. 
35. Es pot menjar xiclet a l’aula.
36. Els professors no tenen assignades hores de guàrdia dins el seu horari. Hi ha una persona que no és professor encarregat de cobrir guàrdies. Es prioritza cobrir les guàrdies dels alumnes més petits. A partir de 2n d’ESO quan no hi ha el professor és habitual que tinguin lliure. 
37. Els mòbils s’han de deixar a una caixa quan comença la classe (alguns professors s’hi posen més fort que d’altres). Queden col·locats verticalment sense tocar-se. 
38. A fora de l’aula es pot fer servir el mòbil tant com vulguin (una mica massa pel meu gust). A partir del curs que ve el govern ho regularà i els mòbils estaran prohibits. 
39. A la sala de professors hi ha una cuina molt ben equipada, sofàs, una taula llarga i cafè (fet per en Tony!). 
40. Intenten que a la sala de profes no s’hi faci feina ni es parli de feina.
41. Cada professor té un espai de treball personal amb escriptori i cadira d’escriptori. Vindrien a ser els nostres departaments però no estan organitzats per assignatures. 
42. L’assignatura “Ciències de la llar” és obligatòria a tot Suècia. Combinen classes pràctiques de cuina (i després s’ho mengen) amb classes teòriques de cuina, nutrició, neteja i ordre de la llar, aprendre a posar rentadores, etc. Com a deures els posen posar una rentadora i els pares han de signar conforme ho han fet. La professora té un pressupost de 0,5 euros per classe i alumne. Per això li va bé combinar la pràctica amb classes teòriques.
43. L’assignatura de costura també és obligatòria a Suècia. Els de 1r d’ESO estaven construint un tres en ratlla i un clauer amb fil i agulla. També tenen màquines de cosir.
44. El taller on fan Fusteria té unes instal·lacions envejables: els alumnes de 1r d’ESO fan servir el torn i els trepants sense massa supervisió. Tenen ulleres de protecció.
45. A l’aula els alumnes sempre s’asseuen al mateix lloc, però la sensació és que han escollit ells el lloc. Estan asseguts amb les amistats, queden llocs buits a davant… En general s’asseuen més endavant els alumnes que tenen ganes d’aprofitar la classe, mentre que els que no treballen estan més endarrere. 
46. Poden carregar el portàtil a l’aula (hi ha endolls que pengen del sostre). 
47. Les cadires són més altes que les nostres, semblen cadires de barra de bar, i jo que m’hi assec força hores, dono fe que conviden a tirar-se enrere i asseure’s malament. Ho fan i ningú els avisa. Tampoc els avisen quan obren l’ordinador o quan s’aixequen sense permís. 
48. Les taules altes van molt bé pel professor quan passa per les taules a ajudar els alumnes.
49. Un sol cop he vist que pugessin les cadires sobre la taula. 
50. A l’aula hi ha auriculars i algun alumne n’agafa per escoltar música mentre fan exercicis. 
51. No hi ha crits però tampoc silenci absolut. Essent menys de 20 a la classe el xiuxiueig no s’acaba convertint en cridòria. També és un tema cultural: quan estem fent tertúlia a la sala de professors, tinc la sensació que només se’m sent a mi. 
52. Sovint parlen sense demanar torn de paraula, però no es trepitgen entre ells. 
53. La sensació és que dediquen molt menys temps en gestió de disciplina, però la cosa rutlla. M’expliquen que a la societat sueca està molt mal vist fer coses malament (robar, insultar…) i que és la pressió social que fa que la gent es comporti. De totes maneres, presencio com un alumne tira dues vegades un llapis de punta a punta de classe, un altre s’estira sobre la taula mentre el professor explica, uns quants que juguen amb l’ordinador sense permís…
54. Els pregunto què passa si algun alumne fa alguna cosa greu i no saben gaire què dir-me. “Anar a parlar amb la director”, acaben dient. Però es nota que fa temps que no s’hi troben. M’expliquen que fa anys hi havia hagut problemes amb la taula de ping-pong. 
55. La directora és directora i prou, no té cap hora lectiva.
56. Totes les escoles i instituts són municipals (pertanyen a l’ajuntament).
57. Els sous dels professors no estan regulats a tot el país. Com que depenen de l’ajuntament, els professors de zones més riques cobren més que els del nord. Em diuen que segurament un professor d’Estocolm cobra el que cobra la directora d’un institut d’aquí al nord. 
58. Hi ha tres professors que cobren 500 euros més al mes perquè han rebut el títol de bon professor. Dura tres anys i han de formar els seus companys en bones pràctiques. 
59. Fan menys hores lectives que nosaltres: a 5è i 6è 21, a 1r i 2n d’ESO 24 i a 3r i 4t, 25 hores. Força lluny de les 30 hores que fan a Catalunya els alumnes de 1r a 4t. 
60. Els professors fan 35 hores presencials a la setmana (comptant els dinars i totes les pauses!). Els càrrecs es compensen amb sou i no amb reducció d’hores lectives. D’aquestes 35 hores en fan unes 15 de lectives (no tothom fa exactament les mateixes perquè com que totes les classes tenen diferent durada és molt difícil de quadrar) i unes 3 hores de reunions. És a dir, tenen moltes hores presencials per fer feina (i tertúlia!). Això contribueix al bon ambient i a anar menys estressats. 
61. Es respira un ambient tranquil, no veig professors corrent cap aquí i cap allà ni professors carretejant llibretes ni exàmens. Em diuen que la nota surt dels exàmens i prou, que així els ho demana el govern. Es tracta de saber si l’alumne sap una cosa o no i ho han de demostrar a l’examen. Ben igual que el nostre, de govern!
62. No he vist cap professor registant res a la llibreta de notes, ni quan els alumnes feien uns diàlegs orals a la classe d’espanyol. 
63. De les 15 hores de classe que fan els professors, Una hora i vint minuts, repartides en dues franges, són de tutoria. Ells en diuen “Workout” i “Mentorized”. En totes dues ocasions a l’aula hi ha el tutor i el cotutor, i els alumnes van sortir força abans d’hora perquè “ja havien acabat”. 
64. Els dimarts a dos quarts de vuit del matí hi ha un petit claustre a l’edifici dels grans. El condueix la directora però força professors participen. N’hi ha un que porta la jaqueta posada i un altre amb màniga curta. Tracten temes pràctics de la setmana: recorden que els de 4t van d’excursió, que hi ha el simulacre d’incendis, que han demanat a l’ajuntament que els arregli les bateries que necessitaran per escalfar els motors dels cotxes a l’hivern… No hi ha converses paral·leles. Es respira bon ambient. La setmana que ve fan vacances però hi ha dues activitats per a professors: un sopar amb el lema “Oh, diria que m’he equivocat de vestimenta” i un altre dia queden per veure un partit d’hoquei: juguen Piteå-Luleå i el claustre està dividit. 
65. Simulacre d’incendis: cauen gotes però ningú agafa paraigües. Hem d’anar al gimnàs. Ens descalcem per entrar i fan files per cursos. En Tony em diu: “veus que quan ens ajuntem tots sí que fem soroll?”. La meva resposta: “tu no saps què és el soroll!”. La directora fa sonar un xiulet i amb una mica d’ajuda de les professores dels més petits, pot parlar sense micròfon. La meva preocupació: tres-cents alumnes i trenta professors són 660 sabates. Cadascú trobarà les seves? I sí, amb menys de tres minuts tothom tornava  a ser a la seva classe. 
66. Fan 16 assignatures (Socials val per quatre: Religió, Geografia, Socials i Història; i Ciències també: Biologia, Tecnologia, Física i Química). Els centres no poden escollir cap optativa.
67. El professor de ciències pot fer les diferents assignatures amb l’ordre que vulgui. Queden entesos per fer-ho diferent així no es trepitgen pel material. 
68. Aprenen tres llengües: suec, anglès i una tercera a escollir entre espanyol, francès i alemany. El francès és la que té menys èxit. En cas de tenir moltes dificultats, un alumne pot aprofitar aquestes hores per fer reforç de suec i anglès, però després només té nota de 15 assignatures.
69. Quan acaben 4t d’ESO tots els alumnes van al Gymnasium: alguns a fer-hi Batxillerat, d’altres Cicles formatius i d’altres un cicle formatiu adaptat. Hi ha un sol Gymnasium per les 6 escoles de Piteå. 
70. El nivell que impartim és més alt a Catalunya (però ells tenen millors resultats a les proves Pisa). Ells, quan acaben 4t d’ESO, fan tres cursos abans d’anar a la uni. Hi van un any més tard que nosaltres cosa que els permet esponjar continguts. Per exemple, de matemàtiques, a 4t fan escales, àlgebra, Tales i Pitàgores. No veuen res de funcions fins a batxillerat. 
71. Una setmana abans de l’examen de mates fan una autoavaluació que corregeix el professor perquè vegin què fan bé i què han de repassar més (no hi ha silenci absolut). En general, fan menys temari i dediquen molts dies a practicar i repassar. Quan acaben l’examen van sortint de l’aula encara que no sigui hora. 
72. Sobre la taula tenen calculadora i un full amb fórmules d’àrees i volums que agafen de l’aula.
73. No es poden separar per fer els exàmens perquè són taules llargues, però com que són pocs ja queden força separats.
74. Durant el 4t d’ESO hi ha uns exàmens nacionals (no tots són a final de curs, els avisen dues setmanes abans de quin examen toca). El professor escull si compta la nota o no. Només serveix per assegurar que tots els centres fan el temari que toca. Se’ls vigila cada professor i se’ls corregeix cada professor. No entenen perquè em sorprenen aquestes dues coses.
75. L’examen nacional de matemàtiques té una part oral. 
76. Per anar a Batxillerat han de tenir aprovades Mates, Suec i Anglès i 8 assignatures més. Per anar a cicles, les 3 principals més 5. 
77. Les notes que donen actualment són: F(suspès), E (aprovat), D, C, B, A (excel·lent). 
78. Igual que a nosaltres, els van canviant el sistema.
79. Tant a 3r com a 4t d’ESO fan una setmana de pràctiques a una empresa. S’ho busquen ells però hi ha una professora encarregada d’ajudar-los. 
80. De vegades el govern demana que els enviïn les notes dels alumnes nascuts un dia determinat.
81. Els alumnes tenen 178 dies lectius i els professors 194. Aquests dies de més que treballen els professors sense alumnes, no estan tots a principi o final de curs com és el nostre cas. Durant el curs els professors treballen algun dia que els alumnes tenen festa i això contribueix a anar menys estressats. 
82. No fan viatges ni pràcticament excursions, perquè els surt molt car llogar autobusos. Tot i això, tinc la sort que durant els dies que hi soc, els de 4t van d’excursió a la fàbrica Smurfit (la pròpia fàbrica paga autobusos perquè els alumnes de 4t de totes les escoles de Piteå la visitin). Fan paper per forrar els caixes de cartró, per exemple de fruita. Els alumnes s’han de treure al gorra per posar-se el casc de protecció. Em sorprèn que els treballadors es mouen per la fàbrica amb bici. 
83. Ens conviden a una fika (pastisset) i quan tornem a l’institut els alumnes negocien amb el professor començar la classe més tard per tenir temps per dinar. És curiós que començaran a hores diferents els dos grups que han anat d’excursió perquè un professor els dona permís per allargar la pausa i l’altre no, i no passa res. 
84. Si algun alumne té diagnostic, els donen més hores de professor.
85. El tutor es manté durant tres cursos, també el cotutor i la resta de professors. Consideren que facilita molt la feina i comunicació amb les famílies. En el cas de Plàstica, la professora té als alumnes durant sis cursos seguits. 
86. Els grups ordinaris es mantenen durant els tres cursos de l’etapa educativa. 
87. En cas que un alumne tingui els pares separats i que un visqui lluny de l’escola, l’ajuntament paga un taxi per fer el desplaçament. 
88. A l’hivern tenen poques hores de sol: entren i surten de l’institut que és negra nit. M’expliquen que els dies que tenen menys hores de sol són unes tres, de deu a una, aproximadament. 
89. La majoria d’assignatures van amb llibre digital. En Tony i jo tenim una opinió molt semblant al respecte. Em comenta que a matemàtiques no els va gaire bé però que a ciències sí i els han d’agafar de totes les assignatures per aconseguir millors preus. El llibre digital de matemàtiques li permet canviar l’ordre dels temes (en total fan cinc temes per curs), afegir-hi enllaços de Youtube i ocultar el que no li interessi. No li agraden els exercicis autocorrectius perquè quan l’alumne s’equivoca automàticament li diu la solució correcta. 
90. A la classe de ciències, quan fan teoria, el professor projecte el que escriu i els alumnes ho copien al seu ordinador. 
91. Quan en Tony ha de fer una classe teòrica reparteix una campaneta a un alumne. Aquesta campaneta pot sonar un cop durant la classe, quan la persona que li ha tocat vulgui. Quan sona, el professor atura la classe i explica una curiositat científica.
92. Al laboratori poden escollir amb quin grup treballen (n’hi ha de quatre alumnes mentre que algun alumne va sol). Un alumne estava jugant i trenca un vas de precipitats. No el renya i ho escombra el professor. La resta d’alumnes estan més aviat sorpresos. Ningú riu. 
93. Els de 2n d’ESO dediquen una classe de Química a fer mots encreuats. 
94. Fan Educació Física tres cops per setmana. 
95. L’aula de Plàstica és semblant a la nostra, però amb grups molt més reduïts. Tenen música de fons que surt d’un radiocassette immens.
96. Per ser professor estudies quatre anys i mig a la universitat una carrera que barreja pedagogia amb les assignatures que impartiràs i tots els professors de mates són de mates i ciències. 
97. Tots els professors tenen la clau de l’institut. Hi ha una alarma automàtica des de les 11 de la nit fins les 6 del matí (a l’estiu no es desactiva fins les 10 del matí). A part d’aquestes hores, poden entrar-hi quan vulguin, també en caps de setmana i a l’estiu. L’institut s'obre automàticament a les 7 del matí i els alumnes ja poden entrar-hi. 
98. La biblioteca i el gimnàs són públics.
99. Tenen dues jaquetes molt ben parides a la sala de professors per si et toca fer guàrdia de pati els dies gèlids. 
100. Els divendres, com cada dia, les classes comencen a les 8:20 però a dos quarts de deu tots els alumnes ja són el pati. És l’única pausa de la setmana que coincideixen tots els alumnes fora de les aules. Tot el personal que treballa a l’institut (neteja, cuina, lampista, professorat…) es troben vint minuts a la sala de professors i fan una breu reunió i un bon esmorzar. Cada setmana dos professors s’encarreguen de portar “la fika” pels companys. Aquests dos professors són els que durant la setmana s’han encarregat de mantenir l’ordre a la sala de professors, buidar les escombraries, etc. Trobar-se tots per compartir aquest moment és una cosa que els omple d’orgull. A mi em sembla una bona iniciativa i els dic que intentaré aplicar-la al meu centre. Al ser divendres, em serveix per acomiadar-me i agrair-los que m’hagin acollit tan bé aquesta setmana. 

Ha sigut una experiència molt enriquidora. I no puc acabar sense recomanar a tothom -professors i alumnes- que us hi llenceu de caps si en teniu l’oportunitat!

Aina Bosch Collell